FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part anterior del cap d'una persona. Els músculs de la cara. L'expressió de la cara. Tenir la cara plena, rodona, prima, seca, ampla, estreta, llarga. Tenir la cara blanca, bruna, morena, vermella, rosada, pàl·lida. Ple, prim, rodó, gras, ample, de cara. Blanc, bru [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
.) Dolla per on entra el mànec d'una aixada, d'un martell, d'una destral, etc. ull d'una pila de carbó Forat per on es cala foc a la pila. ull de bou Finestra, claraboia, rodona. ull del cul Anus. Taca circular, especialment la que té el centre de diferent color. Els ulls de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ofioglossals, formada per una part aplanada, lanceolada, i una espiga d'esporangis (Ophioglossum vulgatum). llengua de vaca Buglossa. llengua rodona Aristolòquia. llengua de bou Bolet del grup dels basidiomicets afil·loforats, de barret carnós, irregular, de color blanquinós o groc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
laxes, que es fa a les roques ombrívoles de muntanya (Moehringia muscosa). herba prima Margall 1. herba prima Salsufragi 1. herba pucera Plantatge 1 1. herba queixalera Jusquiam. herba remuguera Rogeta 1. herba rodona Herba de la família de les gramínies, amb les bases [...]
Figura de nota musical el valor de la qual equival a mitja garrapatea o a la dues-centes cinquanta-sisena part d'una rodona, considerada com a unitat de durada. [...]
Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada tova, madurat durant un període de trenta dies, de textura tendra i cremosa i gust suau, que es presenta amb forma de barra rodona, originari d'Holanda. [...]
Fruit de la tomaquera d'arbre, de forma rodona, amb la pell amargant de color entre groc i vermell, polpa groguenca i gelatinosa i llavors de color morat, que es consumeix com a fruita i en guarnicions. [...]
